Ara m’adono que he tingut aquest bloc parat durant gairebé un mes. El mes de vacances. Encara que tenia bons propòsits de no deixar adormir-se el bloc, no he estat capaç de penjar-hi res de nou. Tant se val. Només faltaria que aquesta afecció gratuïta i voluntària d’escriure les coses absurdes que em passen pel cal s’hagués de convertir en una obligació. Ja podríem plegar!!
Paradoxalment, en torno a posar a escriure quan arriba setembre i ens tornem a trobar amb la voràgine de la realitat i no queda temps per res: la feina, la família, les obligacions, els viatges, l’anar a contrarellotge… Som estranys els humans!
Tenim per davant una tardor passionant, on han de passar moltes coses. Estarem atents al que passa i, si ens ve de gust, les comentarem. De moment deixo anotades cinc coses que han passat aquest estiu i que ara em vénen al cap.
–Manifestació del 10 J. Quina gran mostra de civisme i responsabilitat social. Quina vergonya com l’han malbaratat els polítics!
–4 de 8 dels moixiganguers d’Igualada. Que una colla de castellers modesta com la del meu poble aconsegueixi alçar un pis més (passar de set a vuit) és una gesta que omple de joia. Jo era a la plaça i vaig veure aquest gran castell que va pujar i baixar amb molta elegància i seguretat. Tots vam compartir l’emoció de la colla.
–Teatre Mòbil. Que bons que sou! Us vaig veure a la Festa Major de Sant Genis, al mig de la plaça, que fèieu l’obra Rau-rau. Ens ho vam passar pipa, tant els petits com els grans. Gràcies!
–La teoria d’Stephen Hawkings sobre la inexistència de Déu. He llegit al diari que el científic anglès ha afirmat en el darrer llibre que es pot demostrar la creació de la matèria i del món per causes naturals, sense haver de recórrer a una instància divina que ho expliqui. És interessant i caldrà llegir-ho.
–El darrer dia de platja. L’altre dilluns vaig anar a la platja, sabent que segurament seria el darrer dia d’aquest estiu que el mar i jo estaríem en contacte. No ho sé, fa una sensació de tristesa.