MONTILLA, NO VINGUIS… VÉS A BODES AMB LA CHACÓN!

Dissabte tinc reservat lloc a l’autocar d’Òmnium d’Igualada per anar a Barcelona a la manifestació. I com jo hi haurà molta altra gent. No és una manifestació alegre. És estrictament una resposta  de dignitat nacional i també de dignitat personal. Per això ens sentim cridats a manifestar-nos com a poble.

Però tenim el president que té problemes ideològics per posar-se darrera d’una pancarta  que diu. “Som una nació. Nosaltres decidim“.  I (ell i el seu partit) pressiona d’una manera indecent per posar-se davant de la manifestació amb una senyera que no digui res!!!

Òstia Montilla, quin és el problema? No estàs d’acord amb l’enunciat: Som una nació? Això et provoca urticària? Però si ho diu el preàmbul de l’Estatut que tu vas votar i que ara defensem!! Si no hi estaves d’acord, per què el vas votar? O potser el problema és que no estàs d’acord amb l’enunciat: Nosaltres decidim?  Si no recordo malament tu i el teu partit i els altres partits ens vàreu cridar a Referèndum per decidir si volíem aquest Estatut. No és així? I justament el problema que es planteja és que “uns altres” han dedidit per damunt de la nostra voluntat, per això estem emprenyats i ho escrivim en una pancarta i una colla de ciutadans (que ens sentim poble català) ens hi posarem al darrera.

Però tu no. Tens problemes de consciència amb aquest eslògan. Doncs si en un moment de la transcendència històrica com la que vivim el problema “nacional” és que el president se sent incòmode amb aquest enunciat, és que tenim un president que:

1-No està a l’alçada del que li reclama el seu poble (alerta he dit poble, no he dit votants).
2-No es creu (i potser no s’ha cregut mai) que Som una nació i que Nosaltres decidim.

Sospito que et passen les dues coses alhora. No el necessitem per res, un president així. Que es quedi a casa, amb la consciència tranquil·la. Ja en votarem un altre. Ja s’hi va quedar en el moment de les Consultes per la independència. Que ens deixi manifestar-nos amb decisió, indignació i esperança. Però ja n’hi ha prou de manipular, de desmobilitzar, de fer el fariseu, de posar condicions.

Almenys la Carme Chacón, ho té clar: està encantada amb la sentència i anirà aquest dissabte a bodes. Això sí que és coherència.

Ho haveu vist?? La mare que el va parir!!

En la meva darrera entrada qüestionava el tema del referèndum de la Diagonal. No em pensava que la cosa podria donar per tant. Avui, després que el ZP m’hagi abaixat el sou un 5%, i no seré dels que em queixaré, veig amb estupor de quina manera es malgasten els diners de tots, aquesta colla d’impresentables. Llegiu aquesta notícia de La Vanguàrdia i sobretot, mireu el video de l’Hereu. Després, jutgeu.

Referèndum per la Diagonal… ara sí???

És curiós com poden canviar les coses amb només tres setmanes de diferència. Ara fa tres setmanes, el 25 d’abril, es van celebrar les Consultes populars en més de 200 municipis del país, on van ser cridades a votar gairebé dos milions de persones.  Tots sabem que la manera d’organitzar aquestes consultes va ser a través del voluntariat, la societat civil i l’entusiasme. I va anar molt bé. Va ser un dia bonic en el qual va votar un 25% de l’electorat. Van ser unes setmanes prèvies en què es van teixir complicitats i es va escampar i fer visible sense por un sentiment ben viu d’aquest poble. I un emprenyament ben fonamentat.

Els socialistes (almenys una bona part dels socialistes que conec) es van preocupar de desacreditar aquestes consultes. Eren aventures irresponsables, segons el president José, que es va quedar a casa. Se’n qüestionava la validesa (que ni els organitzadors no van plantejar en cap moment). “Patien” pel desànim i el cansament que podrien produir en la ciutadania consultes com aquestes, que qualificaven amb adjectius com “estèrils”, “inútils”, “il·legítimes” o “esbiaixades”.  I deien que la ciutadania no estava informada i que, per tant, votaven sense coneixement de causa. En fi, tots ho recordem.

Avui, tres setmanes després, comença el referèndum per decidir el futur de la Diagonal de Barcelona. Els mateixos arguments contraris es podrien aplicar també a aquesta consulta. A més a més, caldria afegir els diners (públics) que ha valgut i valdrà aquest referèndum. Jo no ho faré. Em limito a constatar que ara, tres setmanes després, els sociates estan entusiasmats amb la idea de consultar la ciutadania. Ara això fa modern. Ara no és una aventura irresponsable. Ens fan anuncis per la tele. Els resultats i la participació serà sobrevalorada. A més és un referèndum amb tres possibilitats de tria. Una cosa mai vista. I tot serà fantàstic…